1860: la casa del pou i el conill
Un pou de vint metres sota l'escala, dues cases cosides per portes interiors i un solar pagat amb un conill. La història real de Cal Cot, tal com la guarda la família.
La casa la va aixecar cap al 1860 el Joan Isern Pallejà, nascut vora el 1836 i casat amb la Teresa Saladié Escoda, de cal Pep de Castelló. La família venia de l'Arbolí, terra endins, i el poble sempre en va dir «cal Cot». D'aquell primer Cot en queda la foto vora la llar de foc, a l'entrada.
El detall que més agrada d'explicar: com que l'Església no podia vendre les terres, el solar es va canviar pel preu simbòlic d'un conill. Amb un conill va començar tot això.
En realitat eren dues cases, cosides per dintre amb portes que travessaven la paret mitgera. Encara es llegeixen a la pedra: on avui hi ha el penjador de fusta hi havia una porta; la llinda de fusta del costat de la llar era la quadra, on reposava la mula després d'un dia de feina.
Sota la volta de l'escala hi ha, condemnat però intacte, un pou d'un metre i mig d'ample i uns vint metres de fondària, excavat a mà. Donava aigua a la família, com el de la plaça del Pou. El celleret de sota la cuina era la cisterna de l'aigua de pluja.
Els sostres de la sala són els originals: revoltons de canya, palla i fang entre bigues de fusta — tot material d'aquí. Al bany del primer pis, la fornícula de la paret de pedra, pintada de blau antigament, era la capelleta de la família: hi deixaven el cresol encès.
Entre el 2018 i el 2021 la família la va restaurar sencera: parets repicades fins a la pedra del riu Llastres i refetes amb calç hidràulica, la mateixa tècnica amb què s'ha consolidat l'hospital medieval del poble. La casa té ara cent metres quadrats en tres plantes, i la mateixa paciència de sempre.